1. Selexyz, a Maastricht (Països Baixos). Una antiga església dominica reconvertida en llibreria.

2. Bookshop del palazzo delle Esposizioni, a Roma (Itàlia)

3. Plural Bookshop, a Bratislava (Eslovàquia)

4. Livraria Lello, a Porto (Portugal)

5. Cook & Book, Brussel·les (Bèlgica)

6. Bookworm, a Pequín (Xina)

7. El Ateneo Grand Splendid, a Buenos Aires (Argentina)

8. Poplar Kid’s Republic, també a Pequín (Xina)

9. Livraria Da Vila, a Sao Paulo (Brasil)

10. Cafebreria El Pendulo a Mèxic

11. Shakespeare & Co, a París (França)

12. The Last Bookstore, Los Angeles (Califòrnia)

13. Atlantis Books a Santorini (Grècia)

14. Bart’s Books, Ojai, California

15. Corso Como Bookshop, Milà (Itàlia)

16. Barter Books, Alnwick (Regne Unit)

17. The American Book Center, Amsterdam (Països Baixos)

18. VVG Something, Taipei, Taiwan

19. Ler Devagar, Lisboa (Portugal)

20. Daikanyama T-Site, Tòquio (Japó)

Comprar a Amazon

Dir tot això, però, no seria una altra cosa que fer un mal ús d’allò que és obvi.

Si de cas, puc explicar la meva experiència particular. Vaig llegir (entenent per llegir el resseguir amb els ulls les lletres impreses en una pàgina de paper, però amb un grau de comprensió més aviat baix) «Lo somni» per primera i, fins fa uns dies, última vegada ara fa uns quants anys. L’únic que recordo d’aquella experiència és la sensació d’estar «perdent el temps», davant la incapacitat per poder fer una lectura fluïda del text. D’aleshores ençà, no havia fet cap altre intent de lectura.

Fa uns dies vaig veure la notícia de la presentació d’aquesta nova edició i, sense saber ben bé per quina raó –o potser aprofitant l’excusa de la visita guiada a les restes de la Plaça del Rei que oferien els Amics d’Els Clàssics– vaig decidir anar-hi. Dissabte per la tarda, començava la lectura que –amb la pausa pel meu propi somni– vaig finalitzar diumenge a mig matí.

El treball que ha fet l’Alba Dedeu en la modernització del text és realment destacable. Certament s’ha aconseguit que sembli ben bé un text ben actual –excepte per la temàtica; avui ningú escriu un diàleg sobre si l’ànima és o no és immortal o si ha de considerar-se com un tot associat al cos de la persona. El primer dels llibres ens mostra un diàleg, dins d’un somni, entre l’esperit del recentment traspassat rei Joan I i un Bernat Metge.

El segon llibre comença amb l’explicació de la sobtada mort del monarca: d’una banda ha arribat a la fi dels dies de vida que tenia concedits, però també per tal de demostrar la innocència d’un Bernat Metge que, mentre escriu el text està empresonat acusat de l’assassinat del rei i fer un ús indegut del patrimoni reial. És, per tant, una exculpació directa de tota responsabilitat de les acusacions que l’havien portat a la presó. El diàleg segueix sobre les circumstàncies que porten a l’ànima de Joan I a romandre dins del purgatori, tot esperant la fi del cisma de l’Església.

Acompanyant l’ànima de Joan I hi ha dos personatges més: Orfeu i Tirèsides, que tenen la missió de fer pagar alguns dels vicis que, en vida, va abusar el rei. Aquests dos personatges adquireixen el protagonisme del tercer llibre, primer explicant com és l’infern per dins i, a continuació, presentant una interminable relació de totes  les faltes, pecats i pensaments negatius que es troben en les dones. Finalment, el propi autor utilitza el quart llibre per defensar el gènere femení tot presentant algunes dones notables, des dels temps clàssics i fins a algunes de les reines de la Corona d’Aragó –naturalment, inclosa la dona de Joan I.

Tot això acabarà en el moment en que Metge es desperta «molt trist i desconsolat».

A la contracoberta

El somni és una obra complexa i singular, capaç d’elevar-se fins a les idees filosòfiques més transcendents, però també de mirar-se de prop i amb un gran sentit de l’humor els aspectes més prosaics de la vida quotidiana. I si bé és lícit dubtar que Bernat Metge fos innocent de totes les culpes de què poguessin acusar-lo els seus «perseguidors i els envejosos», sí que li hem de concedir, sense cap mena de dubte, que El somni conserva, sis segles després, tota la capacitat de sorprendre’ns i de divertir-nos.

Títol: «El somni»
Autor: Bernat Metge
Versió d’Alba de Dedeu
Editorial Barcino, col·lecció «Tast de clàssics»
Primera edició, febrer del 2012
140 pàgines
ISBN 978–84-7226–775-6

Click here to view the embedded video.

La història del gravat a través de grans noms de l’art europeu dels darrers quatre segles. L’exposició De Dürer a Morandi. Gravats de la Fundació William Cuendet & Atelier de Saint-Prex, organitzada per l’Obra Social ”la Caixa” és una exquisida selecció de més de 130 obres procedents d’aquesta col·lecció suïssa, que permetran al visitant descobrir l’evolució del gravat des dels seus inicis a les edicions de la Bíblia al segle XVI. La mostra inclou peces d’alguns dels artistes més importants en el camp de les tècniques del gravat, com ara Dürer, Rembrandt, Canaletto, Piranesi, Lorrain, Goya, Degas o Morandi, i arriba fins als artistes contemporanis que continuen treballant des de l’Atelier de Saint-Prex. És, doncs, una oportunitat única per endinsar-se en el món del gravat, i també per aprofundir en les tècniques que han anat apareixent al llarg dels segles, com ara l’aiguafort, la litografia o el cliché-verre, gràcies a la voluntat didàctica de la mostra comissariada per Florian Rodari i Catherine McCready.

[…]

La Fundació William Cuendet & Atelier de Saint-Prex, d’on procedeixen les peces, es va crear a Lausana el 1977 amb l’objectiu de reunir les forces vives del gravat i oferir als artistes contemporanis l’oportunitat de dialogar amb la tradició. Actualment la col·lecció està dipositada al Departament Cantonal de Gravats del Museu Jenisch de Vevey (Suïssa), que s’enorgulleix de disposar de més de vuit mil peces.

Així doncs, té un actiu molt important: el llegat del pastor William Cuendet, que a principis del segle XX va reunir una prodigiosa col·lecció de gravats. L’interès inicial de Cuendet era religiós. Apassionat de Dürer i de Rembrandt, l’interessava sobretot la lectura que aquests dos artistes feien de la Sagrada Escriptura. Però Cuendet era també un gran coneixedor dels procediments del gravat. I aquesta barreja d’espiritualitat, sensualitat i coneixements tècnics constitueix un dels aspectes més emblemàtics de la tasca que va dur a terme com a col·leccionista.

La història del gravat està íntimament vinculada a la del llibre i la impressió. Va néixer per il·lustrar almanacs i calendaris, textos religiosos, atles científics o geogràfics i, més endavant, novel·les històriques o cortesanes, i es va anar adaptant progressivament a les novetats tècniques. Així, es passa de les vinyetes encara molt rudimentàries dels incunables alemanys del segle XV, tallades en fusta, a les il·lustracions més refinades dels gravadors a l’aiguafort dels segles XVII i XVIII i als dibuixos litografiats que apareixen des de mitjan segle XIX.

[…]

L’art del gravat és un art extremament divers i complex. L’artista grava els seus temes del revés i els recupera del dret sobre el paper. L’elaboració d’un motlle inicial obliga a anticipar el resultat i a reflexionar sobre l’obra. A més, el gravador té el privilegi de poder contemplar com progressa el seu treball, i en aquest sentit, està constantment lligat a l’especulació. Per això, un dels temes favorits dels gravadors és el memento mori, la meditació sobre el pas del temps o de la llum, i les seves composicions evoquen sovint la fragilitat de les coses.

[…]

L’exposició s’estructura en set nuclis temàtics amb finalitat didàctica: els inicis del gravat en les edicions de la Bíblia, el seu paper en la transmissió de coneixements científics i geogràfics, i la progressiva conquesta de la subjectivitat, que du els artistes a estudiar els efectes de la llum sobre el paisatge o explorar la psicologia dels personatges que retraten.

L’accés a l’exposició és lliure i l’horari és de dilluns a divendres de 10 a 20 hores i diumenges de 11 a 14 hores.

Pompeu Fabra

«Em dic Pompeu Fabra i sóc un home gris» ens presenta a un Fabra que l’any 1912 té quaranta-quatre anys d’edat i en porta deu vivint a Bilbao, ocupant la càtedra de química. Vindrà a Terrassa a presentar-nos el seu llibre «Gramática de la lengua catalana» (publicada en castellà). Durant la presentació, sembla que es trobarà amb alguns amics com ara el Josep Rigol –que va ser professor meu de dibuix– o Àngel Sallent.

Un servidor anirà a la conferència de diumenge.

La boca del Cova Simanya

Pi i Margall es va referir a aquesta cova descrivint-la de la següent forma (traducció al català publicada per Miquel Ballbè i Boada):

Una horribe obertura de roques informes, ampla atrevida, elevada en la meitat de la muntanya és l’arrogant façana de la cova, immensa simfonia de granet que l’ànima concebeix l’aspre, el tenebrós, l’horrible de la creació misteriosa. Apenes posat el peu en ella s’obre a nostra vista un llarguíssim carrer alt, desembarassat, continu arc apuntat segons està partida de dalt a baix la bòveda escabrosa. Sembla que dues muntanyes tremolaren un dia, se gronxaren en l’aire dues velles alzines a l’impuls de vents tempestuosos i se detingueren en el seu xoque

Al «Cant de l’excursionista» de Josep Ventalló i Vintró,

Sota el Montcau, misteriosa… estranya
Trobareu la imponent «Cova Simanya»,
On l’aigua sentireu com hi sanglota;
Teixint-se estalactites admirables,
Cortinatges de tosca inimitables,
Amb els molts anys que fil a fil degota.

I a l’eixir-ne d’aquella cova fosca,
Cobertes ses parets d’estranya tosca
I del sostre saltant ruixats de perles;
A l’albirar la resplendor del Sol,
Sentireu el dolç cant del rossinyol
I en l’arbreda xiular les negres merles

L’any de la paraula viva

Des de la catosfera ens sumem a la celebració amb un «joc de blocs» que té com a etiqueta comuna #aparalaum i consisteix en apadrinar una paraula.

Aquí teniu la relació de paraules i dels seus padrins i padrines, actualitzada a les 12.20 hores del dia 11 de maig (el Víctor també les està recollint):

1. A lloure — Rodamots
2. Abeurada – Jordi Mingell Rosseló
3. Acaronar — Ester Serrano
4. Acomboiar — Faustinet
5. Aconductar — Quima Romero Prats
6. Adés — A l’Observatori de la ciutadania
7. Agombolar – Departament de Valencià IES Federica Montseny
8. Aiguabarreig — Si dubto és que sóc, si penso és que sóc
9. Aixopluc — Monica Ramon
10. Aixopluc — @salvaoret
11. Amanyagar — Roser Tena Rúbies
12. Amarar – Shaudin Melgar-Foraster
13. Ambre – Papallones en la llum
14. Amic/ga – La panxa del bou
15. Amistançar-se – La panxa del bou
16. Amor — Pili Moreno
17. Andròmina — Lídia Colominas Barberà
18. Andròmina — M’agraden les llenties
19. Araboga — Perot de Granyana
20. Argelaga – Cell Ium
21. Arracada — Artesania Assumpta: tot fet a mà
22. Arrauxada — Gemma Nadal
23. Atxabuiro — Maria Carme Valls
24. Atzar — Lletres en xarxa
25. Atzavara — JJblog
26. Atzucac — Monica Ramon
27. Atzucac — Un tel als ulls
28. Atzur — La Nef des Fous
29. Atzur — Lo plany de les lletres ferides
30. Aveciat — aïllat
31. Bacona — Piscolabis librorum maioris
32. Badar — Un xic de llum
33. Badoca — @MontseLahoz
34. Balç — Miquel Messeguer
35. Ballestrejar — Bloc d’en Francesc Puigcarbó
36. Bandarra — Bona nit i tapa’t
37. Baratar — Saragatona
38. Barreter — Quaderns de Lavínia
39. Barretet — La Lectora corrent
40. Barrufar – Joan escapa –scapix–
41. Biaix — Esta noche cenaremos en el Hades
42. Biaix — @FerranMontardit
43. Bixumets — Alfons Civit Martínez
44. Blau — Lo plany de les lletres ferides
45. Bocaterrós –osa — Sílvia Lag
46. Bocaterrosa – @ilurveapril
47. Bodí, bodina — De segon-a mà
48. Bòfega – Coloma Clar
49. Bon humor – Des del meu mar
50. Bressol — Petiteses
51. Brincalet — Col·lector de dubtes
52. Brisalls — Montse Assens
53. Bursada — Miramelsmots
54. Busquereta — Rafael Julià
55. Buteroni – Costumari Durbà
56. Cadufar — Biblioteca Polinyà de Xúquer
57. Calanca — Un lloc per nosaltres
58. Calàndria — Calàndria
59. Caliu — Miqui Música
60. Capsigrany — Jo també tinc un blog
61. Carabassa — Per a lectura i decoració
62. Carnús — Sònia Perelló Castellví
63. Carrer — Albert Bordes
64. Carxofa — Jaime Torres Marco
65. Cassigall — Del llibre als dits, dels dits al llibre
66. Cendre — Immaculada Cerdà
67. Clotxa — Tastallibres
68. Colgar — Arran de terra, tocant el cel
69. Comboi — Faustinet
70. Company/a – La panxa del bou
71. Conciliar — Mensnudum’s Blog
72. Conhortar — Bàrbara Peris
73. Cóp — Carlos Alós Moya
74. Corredisses — Relats en català
75. Cresol — @sarareus
76. Cric-crac — Un bloc… qualsevol
77. Cuixot — Francesca Navarro Roman
78. Cultura — El síndrome de Peter Pan
79. Curolla — @gaiamaimo
80. Cultimanya — Vicent Ferrer
81. De debò — Bloc de Mariàngela Vilallonga
82. Decantar-se — Quima Romero Prats
83. Defenestrar — Olga Serra
84. Deixatar — Aina Domènec Vilaregut
85. Deixondir — Calàndria
86. Deseixement — En cada vers que has entès
87. Desfici — Isabel Mut
88. Didal — A peu coix
89. Dignitat — Magda Gascon
90. Dolçana — Carmen Gallego
91. Dolçor — Manuel Manarel Bueno
92. Dropo — Alfons Sàbat
93. Dula — Eulàlia Sariola
94. Eixavuirar — Imma Pujol
95. Eixida — Susanna Fruto
96. Elegia — Somnis de plastilina
97. Embadalir — Liederabend
98. Embalça’t — Miquel Meseguer
99. Emmagatzematge – Tere Llopis
100. Emoció — Carpe Diem
101. Endavant — Kika’s log
102. Enginy — Xarel-10
103. Enllaçar — Itineràncies poètiques
104. Enraonar — Montserrat Camps
105. Escarida — Lali Puigderrajols
106. Escarràs — Poca feina
107. Escassa — Bitàcola de classe
108. Escó — @llucsirvent
109. Escola — Pensament al vent
110. Escopinya –Ma José Copoví Merín
111. Escórrer — Semirea
112. Esculipatu – Adverbia
113. Esganguelar — Josep Bargalló
114. Esmorzar — Literator Llibreria
115. Esperança — Antaviana
116. Espernegat — Verónica Ramírez Buigues
117. Espiera — @aixocomesdiu
118. Espígol — Mercè Romagosa
119. Esporret — Fons d’armari
120. Espurna – Katze’s words, Katze’s world
121. Estimar — El blog de Sergio
122. Estiragall — Anna Pérez Mir
123. Estomegar — Maria Jose Boix
124. Estuba — Càndid a l’escala
125. Exlibrista — Diari d’un llibre vell
126. Faramella — El viatger de les lletres
127. Fato — El basar de les espècies
128. Feixiner — Gazophylacium
129. Felicitat — Vidapervida
130. Feridellos — A la taula i al llit…
131. Festeig — La biblioteca
132. Fillol-a — Estirar (d)el tuit
133. Flaire — Ca l’Assur
134. Flassada — Neus Riba
135. Fofo — Eduard Hervàs
136. Follia — Metamorfosi
137. Frontera – Guillem Domingo Navarro
138. Fugir – Ich bin der schrei
139. Fumerol — Maria Carme Roca
140. Galifardeu — Joan Seseras Satorra
141. Galifardeu — Alquímia
142. Gallimarsot — Bloguejat
143. Gambar lloros  — Eduard Josep Gay
144. Gambosí — Tàrbana
145. Garratibat — Quico Porret Brossa
146. Germà — Fantaghiró Addams
147. Goig — Vicent Niclòs Ferragut
148. Gorg — Foravial
149. Gos — Pelayo Reimondo Camblor
150. Gràcies!! — Blog de l’Assumpta
151. Grimègia — zero-zer-o-zer-o-no-ser
152. Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia — Bestiolari
153. Honestedat — Observatori de ciberpolítica
154. Horabaixa — Escrits del fum
155. Horabaixa — Moments
156. Hort — Nonperfect
157. Il·lusió — Un de bat
158. Il·lusió — VullEscriure
159. Imaginació — El racó de sa lluna
160. Imaginar — Himajina
161. Incongruència — La veritat dins la ficció…
162. Instant — Aquari
163. Invent — Un altre invent
164. Jubilació — CALdesplugues
165. Jugaroi — Josep Sendra Domènech
166. Lapislàtzuli — Lo play de les lletres ferides
167. Literatura — Llibres per llegir
168. Llamborda — Cristina Arenas
169. Llaminera — La flor del cacau
170. Llenguda/llengut –Glòria-Mireia Montanyà
171. Lletraferit — Rossella Cascone
172. Llibertat — Biblioaprenent
173. Llibertat — Col·lecció de moments
174. Llibrell — Pau Sanchis
175. Llondro-a — La Mirandolina
176. Llum — Llum de dona
177. Lluna — No esperis res de mi i no et decebré
178. Lutier — Didalet d’ivori
179. Màgia — Et vaig veure en un somriure
180. Malaguanyada — Susana Garcia del Blanco
181. Mallerenga — Ca la Gallineta
182. Marenostrum — Herbes del remei
183. Marraco — Lourdes Franch Arnau
184. Marrameu — Fent punyetes
185. Mascarar — Novesflors
186. Matalàs — Metamorfosi
187. Matemàtiques — Jesus Gomez
188. Megalomania — Pons’s Blog
189. Melic — @86TJM86
190. Menester — Ricard Garcia
191. Mentida — Garbí24
192. Mineta — El rellotge violeta
193. Moix — Teresa Riba
194. Moixó — Parentesixribera
195. Mot – El mot del dia
196. Música — A encesa de llum
197. Música — Pilar Vh
198. Núvol — Raons que rimen
199. Nyítols — El Tao de Teresa
200. Ocelleria — Sastreria Vilallonga
201. Òliba — El fil d’Ariadna (II)
202. Òrbita — Ricard Mirabete
203. Orsai — El meu futbol
204. Panteix — Lluna de març
205. Panteixar — Nausica
206. Papallona — David Campos Martin
207. Paraula — A la llum d’un fanalet
208. Paraula — El que em passa pel cap
209. Patac — Belén Balaguer Segarra
210. Péixer — Carme Girona
211. Pèlag — El Fil de les Clàssiques
212. Pèlag — Neva dins el vidre
213. Pèlag — llegir-escriure
214. Pessigolla — Roda el món i torna al blog
215. Pífia — Montserrat Relea Ginés
216. Piscolabis — Piscolabis Librorum
217. Pocavergonya — Bereshit
218. Poeta — Aracne fila i fila
219. Pol — Joan Navarro
220. Pregària – Parròquia de Crist Rei (Reus)
221. Prou — Bloc d’en Francesc Puigcarbó
222. Quer — La Cerdanya des de Can Fanga
223. Quiescent — La destructora de blogs
224. Radar — Radar Dosmildotze
225. Rampell — La calaixera
226. Rebel — Julius de Mataró
227. Reconèixer — Salva’t si pots!
228. Regalimar — Isabel Turull Crexells
229. Rella – David Gálvez Casellas
230. Remenuda — Ester Fenoll Garcia
231. Renadiu — Otos4
232. Reviscolar — Laura Villalba Arasa
233. Rinxolar — Mercè Coletes Bonell
234. Roder — Imatges Darijo D G
235. Romancejar — Mara Alberola
236. Rosella — Viu i llegeix
237. Rostoll — Marta Giralt
238. Rovell — @janarolz
239. Safareig — Dolçor, amb ce trencada
240. Salmaia — Fent i desfent
241. Samaruc — La línia de Wallace
242. Sargantana — Amb ulls de sargantana 2
243. Sargir — Pensaments inconnexes
244. Sarnatxo — Els primers gestos del verd
245. Senzill – Mònica Diego
246. Serp — El guant de l’Allie
247. Síndria — Ester Araju
248. Sinècdoque — Joan-Lluís Lluís
249. Sisquere — Mo Sa Su
250. Soca-rel — Lluís Prats
251. Som — Josep Anyó
252. Somni — CeliaTeca
253. Somriure — El blog d’Inma
254. Sorpresa — El petit blog de l’Assumpta
255. Tafanejar — Edicions del Bullent
256. Tarannà — Univers madur
257. Taro — Sílvia Jané
258. Tempir – Extrem Sud del País Valencià: d’Elx a Guardamar
259. Tendresa – Dolors Carceller
260. Tendur — Carme Gosàlbez Morant
261. Torcar — De l’horta estant
262. Tornavís — Teresa Soler Casas
263. Torsimany — Perplex
264. Transparent — Mar i Cel
265. Tremp — Llibres artesans
266. Tritllejar — Foc d’encellas
267. Trumfa — Tens un racó dalt del món
268. Turmell — Xavier Vásquez Freire
269. Urc — Baudelairianismes
270. Veïnatge — Malerudeveure’t
271. Vent — Ana Morales
272. Voliac — El porquet de Sant Antoni
273. Voliana — Voliana Edicions
274. Web — L’home dibuixat
275. Xalar — Montse Guallarte Salvat
276. Xalar — Montserrat Palau
277. Xaloc — Vírgina Mascaró
278. Xaragall — De la Vall d’Albaida estant
279. Xena — @Banyeres
280. Xerrar — Maira, la blocaire
281. Xitxarel·lo – Francesca Vallbona
282. Xiular — Botzinades mentals
283. Xiuxiueig — Ambonsulls
284. Xiuxiueig — Mayte Palau Miñana
285. Xiuxiueig — Vuit8ena
286. Xiuxiuejar – La carpeta de Guillem
287. Xiuxiuejar — Quadern de mots
288. Xopar — Camins d’Iruna (II)

Felicitats a totes les padrines i a tots els padrins! Tingueu cura de la vostra paraula i recordeu que l’any vinent, per Dilluns de Pasqua, li haureu de regalar una mona 

L’any de la paraula viva

Avui aquest any arriba a la seva fi… i com a traca final, a la catosfera celebrem avui l’aPARAULA’m on cada bloc apadrinarà per un dia una paraula.

Dins d’aquesta iniciativa, aquest bloc ha decidit apadrinar la paraula exlibrista. De motius no en falten: pocs elements identifiquen la passió pels llibres vells i de bibliòfil com l’ex-libris del seu propietari. També hi ha una autèntica dèria pel col·leccionisme d’aquestes marques que, ampliant la seva funció inicial, s’han convertit en una forma d’expressió artística i de la tècnica del gravat. De totes formes, com em recordava fa poc un altre blocaire, és una tria curiosa ja que ni col·lecciono ex-libris i tampoc en tinc cap de propi.

L’apadrinament del mot va néixer arran l’exposició «Tresors bibliogràfics: llibres antics, de bibliòfil i facsímils del fons de la biblioteca de l’Arxiu Històric d’Eivissa» on es podia veure, entre d’altres coses, alguns llibres que havien estat propietat del poeta eivissenc Marià Villangómez. Entre aquests hi havia el seu exemplar del Diccionari Fabra: la cinquena edició del 1968. La pàgina per on estava obert per les pàgines que corresponien a la lletra «E»:

El Pompeu de Marià Villangómez

Em va sobtar l’ampliació que havia realitzat el poeta, completant el diccionari amb alguns mots absents. Un d’ells és, justament, el que he volgut apadrinar:

exlibrista: m. i f.. El qui fa o col·lecciona ex-libris

Exlibrista és un derivat d’ex-libris (sí, l’un amb guionet i l’altre sense). Els diccionaris només modernament han recollit exlibrista o exlibrisme, però per la regla de formació de derivats, el que importa aquí és l’ex-libris.

Sense voler fer un repàs exhaustiu, i amb la imprescindible col·laboració del Puigmalet, un recull de la definició d’ex-libris en alguns diccionaris històrics catalans:

• Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana de Delfí Donadiu (Barcelona: Espasa y compañía, [1895–1897], 4 vol.) Donadiu inclou el castellà “ex-libris” però com a locució llatina (per això va en cursiva) i ho fa equivalent de la forma catalana “Dels llibres”.
  
• Diccionari català-francès-castellà d’Antoni Bulbena (Barcelona: Stampa d’en Francesch Badía, 1905). També ho marca com a locució llatina.
  
• Diccionari ortogràfic de Fabra (Barcelona: IEC, 1917).
  
• Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana amb la correspondència castellana (Barcelona: Salvat Editors, 1930–1935, 4 vol.): Fa honor de la seva condició d’enciclopèdia tot incloent ex-libristes famosos i una il·lustració.
  
• L’edició «incunable» del Fabra, publicada el 1931 en fascicles –un any abans de l’edició en forma d’un únic volum.
  
• Diccionari enciclopèdic Salvat Català amb copyright de 1974 i D.L. de 1981. Possiblement la primera aparició del mot «exlibrista»
  

Comprar a Amazon

D’exemples no ens falten: tenim els Builder que protagonitzen «Els pilars de la terra» i «Un món sense fi» o els Estanyol  de l’«Església del mar». A «El mercader» seguim la trajectòria d’un mercader de Barcelona, en Jaume Miravall, des del moment en que neixen els seus dos fills (un amb la dona amb que està casat, l’altre amb la dona que realment estima). Els dos naixements són gairebé simultanis en el temps, amb els dos nens creixent a la llar del Jaume mentre ell treballa dur per tal de prosperar i aconseguir els seus objectius.

A diferència d’altres mercaders els quals només tenen com a idea la de guanyar diners, el Jaume vol també ajudar a millorar la vida dels que l’envolten. Així organitzarà diversos rodamóns que malviuen a Barcelona per tal de treure el màxim de les capacitats individuals de cadascú treballant plegats en un projecte comú. La seva posada de llarg, per dir-ho d’alguna forma, arriba en el moment en que li comuniquen l’oportunitat que s’obre a València, ciutat devastada per una recent riuada on un mercader té tot un món de possibilitats.

Jaume es trasllada a València per mar, acompanyat del seu amic Bernat. En arribar a València queden colpits davant la magnitud de la tragèdia, de forma que el Jaume decideix dedicar part de la càrrega que portava per ajudar els que s’han quedat sense res. En Bernat va més enllà i decideix quedar-se a València, on el seu ofici de ferrer de ben segur serà ben útil. L’ajuda, també, el fet de trobar-se amb l’Elena.

Ambientada entre els anys 1320 i 1348, la novel·la reconstrueix alguns episodis històrics, com la guerra amb el regne de Mallorca –amb el neguit que porta a la família dels Miravall quan un dels seus membres decideix anar-hi– o la terrible i apocalíptica arribada de la pesta i la fúria contra els jueus, culpats de ser la causa de tots els mals. Aquests episodis són retratats a partir de com són viscuts per la família protagonista i tot el trasbals que els provoca. També hi ha, com acostuma a ser habitual en aquestes novel·les, situacions força més improbables, com l’ascens social d’un treballador fins arribar a formar part de les classes més benestants de la ciutat, les relacions d’amor entre una noble i el protagonista del llibre o l’amor prohibit entre dos dels protagonistes secundaris.

A la novel·la, l’autora ha treballat molt la forma en que es viuen els esdeveniments de porta endins de la casa. Com la mare pateix per tot allò que afecta als seus fills –a uns més que altres, per les raons que ràpidament sabreu en començar la lectura, com viu l’ambient social o alguns esdeveniments que els marquen directament: les acusacions de bruixeria d’un familiar proper, la fugida de la llar de la germana, com es vista pels veïns que murmuren sobre els fills, el terrible patiment davant la desaparició sobtada de la filla coincidint amb el viatge mar enllà que ha emprés el marit…

Ens trobem davant una bona novel·la històrica, amb moments especialment remarcables. Tota l’ambientació d’una ciutat que viu sota el flagell de la pestilència, la gran malaltia d’origen desconegut i que significa una mort quasi segura per a tots aquells que la contreuen, arriba a posar els pèls de punta i transmetre un idea de pànic. També està molt aconseguit el retrat de l’existència, tant dins mateix de la ciutat com extramurs, d’un món paral·lel que sobreviu al marge del que succeeix dins de les cases de Barcelona i marcat per la misèria. La resta de la novel·la potser peca d’un argument massa vist, com és l’intent de prosperar socialment a la societat medieval. Però tot i això últim, és una molt bona novel·la històrica.

A la contracoberta:

Al segle XIV, Barcelona és una ciutat plena d’oportunitats, el centre comercial de la Corona d’Aragó, capaç d’il·lusionar els qui hi arriben per primera vegada. Jaume Miravall, un home hàbil i carismàtic, arriba a la ciutat procedent de Reus per convertir-se en mercader i travessar els mars a la recerca de nous mercats, aventures i coneixements.

En Jaume, la seva dona Elvira i la seva germana Margarida, així com ben aviat els seus fills –l’Alèxia, en Narcís i l’Abelard─ i fins i tot la seva amant, l’aristòcrata Blanca de Clarà, trobaran que Barcelona és també un indret on la misèria, la traïció, la maldat i la mort formen part indissoluble del paisatge.

Amb Barcelona com a gran escenari, però també València, Tortosa, Reus, Sitges o les exòtiques Cefalú i Alexandria, aquesta novel·la ens parla de les immenses dosis d’esforç i d’esperança que necessitem per aconseguir els nostres somnis, de com ens aixequem per continuar caminant fins i tot quan tot ja sembla perdut.

Un meravellós retaule d’una ciutat i d’una època de la qual encara som hereus.

Títol: «El mercader. El despertar d’una nova Barcelona»
Autora: Coia Valls
Ediciones B, primera edició març 2012
470 pàgines
ISBN 978–84-666‑4746-5

Moby Dick, Lolita, La bella y la bestia, Drácula, La muerte en Venecia, Dr. Jekyll y Mr. Hyde, La metamorfosis… A simple vista, estos títulos de conocidos libros no nos dicen nada, sin embargo, ¿qué pensaría si le decimos que han sido la inspiración para crear unos ‘clutch’ que están causando furor? Parecen libros pero no lo son, y ya son muchos los rostros conocidos que se han dejado llevar por esta nueva tendencia. ¿La causante? La diseñadora francesa Olympia Le-Tan, que no se lo pensó dos veces a la hora de recurrir a una inspiración más ‘intelectual’ para realizar estas exclusivas creaciones.

(El ressaltat és meu)

Eso sí, el precio de estos exclusivos libro-bolso puede que no esté al alcance de todos ya que la mayoría cuestan más de 1.000 euros.

La Font del Llor, a Sant Llorenç del Munt

Font del llor

Abundor de l’aigua,
regalat present.

Les gotes murmuren
dictat confident.

El doll perpetua
mirallets de sol,

la branca festeja
cants de rossinyol.

Vora teu reposen
lassos caminants,

tu, font, els enjoies
la cara i les mans.

Francesc Vila i Plana
(«Els versos de Sant Llorenç», 1959).

I Fòrum Fragmenta

El I Fòrum Fragmenta inclou quatre activitats simultànies en tres torns. Al matí combinaran un taller d’introducció a la música i poesia sufís amb Halil Bárcena i ‘Ushâq, grup de música de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona que haurà actuat a l’inici de la trobada, amb altres activitats. Es tracta de xerrada “El treball detectivesc d’un biblista”, amb l’especialista Josep Rius-Camps; la taula rodona “El sagrat, avui”, amb Lluís Duch, Amador Vega, Carles Salazar i Dominique de Courcelles, i el taller “L’escriptura de l’experiència. A propòsit del llibre Monges”, amb la seva autora Laia de Ahumada.

A migdia s’impartiran un taller de meditació zen, amb Raquel Bouso i Berta Meneses, una taula rodona sobre “Veus espirituals del segle XX: Maragall, Weil, Eliade, Légaut i Grotowski” amb els  experts Ignasi Moreta, Josep Otón, Vicenç Mateu, Lluís Ylla i Anna Caixach, un diàleg amb Xavier Melloni al voltant del seu llibre Vers un temps de síntesi i, també, la taula rodona “Entre el cervell i la transcendència”, amb Francesc-Xavier Marín, Ramon M. Nogués i Òscar Puigardeu.

A la tarda, els participants hauran de triar entre un seminari de lectura d’El monjo i la psicoanalista de Marie Balmary, amb Andreu Trilla, l’activitat “Fragmenta per dins”, amb Ignasi Moreta, Inês Castel-Branco, Julia Argemí i Ramon Bassas, una introducció a la lectura de Panikkar, amb Xavier Serra Narciso, i una taula rodona titulada “Com llegir els textos sagrats d’altres tradicions” amb Antoni Prevosti, Joan Ferrer, Jordi Sidera, Halil Bárcena i Manuel Forcano.

A l’acte de cloenda han confirmat la seva assistència Xavier Mallafré, president del Gremi d’Editors de Catalunya, Jordi Ferré , president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Ignasi Garcia Clavel, director d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona i Xavier Puigdollers, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Les inscripcions poden fer-se per internet clicant aquí.

Biblioteca de Poblet (1909)

Més fotografies (1879, 1879, 1890, 1909, 1909, 1916, 1917, 1936, 1946?, 1957, 1960, 1968, 2008, 2009, 2010 i 2011 i de data indeterminada, 1 i 2) i gravats (1806, 1925, 1935 i 1948).